Sí, bon día, porque aunque ahora siga en castellano para que las personas que nos leéis podáis comprender el mensaje que deseamos transmitir, esta vez la reflexión-que hoy es una meditación-será en mallorquín/catalán.

Algunas personas nos preguntáis donde estamos. Y estamos presentes en muchos lugares gracias a los diferentes programas online que podemos ofrecer continuamente.

Es cierto que llevamos tiempo buscando un lugar desde donde realizar un pequeño proyecto acariciado y mimado en el corazón mucho tiempo, pero que no llega a materializarse por diferentes motivos.

Últimamente casi lo logramos en dos ocasiones en Vizcaya, pero en el último momento o las religiosas propietarias de la casa o el Vicario de zona que se siente el dueño de todo, pusieron palos en las ruedas.

Y, cuando eso ocurre volvemos a nuestro campamento base, en Mallorca. Aquí llevamos cerca de 8 meses, trabajando bastante pero muy poco presencial.

Y aquí viene el motivo de estas líneas. La belleza de esta isla es indiscutible, y las ganas por nuestra parte de ofrecer espacios de silencio en la naturaleza, lugares de paz y Palabra. Grupos de silencio y escucha mutua. Cursos que podéis ver en la pestaña de qué ofrecemos, las ganas están impolutas.

Un pequeño gran proyecto está gestándose, crear un JARDÍN PARA LA PAZ O JARDÍ PER LA PAU, para, desde ese lugar bendecido: “Bienaventuradxs lxs que buscan la paz, porque serán llamadoxs hijoxs de Dios” podamos ofrecer todo tipo de actividades constructoras de paz.

Necesitamos un lugar para ello, prestado, para desde ahí ofrecer silencio, apaciguamiento, acogida, respeto inter-religioso… y programas en varios idiomas que puedan acompañar una puesta al día de nuestro cerebro para la paz.

Ojalá se interesen centros educativos además de personas individuales para que nuestros jóvenes sean educados además de en IA y en tanta tecnología, en lo básico, el cultivo de una interioridad, que como las raíces de los árboles, se conectan por dentro y crean un sistema de apoyo, de hospitalidad, de vida.

Si te interesa hacer cosas, si sabes de personas que se puedan interesar, poneos en contacto. Esto también es hacer reino, con lenguajes de hoy.

El texto en mallorquín será orado este viernes en la Parroquia de la Encarnación de Palma en una vigilia que celebra el final del tiempo de la Creación. Si estás por Mallorca y te quieres acercar, genial. A las 19hs. Gente maja. Y acabaremos con una danza de Bendición a la Tierra, al Planeta, a tod@s los que queremos y a nosotras mismas para que sigamos construyendo la paz.

Y de regalo, algunas fotos nuestras que son auténticos Iconos de la belleza de Dios.

Este texto en mallorquín es un extracto de una entrada reciente de este blog

https://espiritualidadintegradoracristiana.es/2024/09/19/hospitalidad-de-la-tierra/

HOSPITALITAT DE LA TERRA

 Possiblement durant el recent estiu hem tingut ocasió de disfrutar d’uns dies de descans en contacte amb la naturalesa.

 I la Terra? Té ella el seu temps de descans, el seu temps de trobada i nutrició?

 Deix  aquesta pregunta oberta, perquè el que m’inquieta no és trobar respostes sinó la reflexió seriosa sobre els drets de mare Terra, ja que els deures els tenim clars, malgrat l’error històric en el qual ens van educar. Creiem que el seu deure és donar-nos tot sense límit, però els seus drets es veuen minvats, com els de la més pobra entre les pobres.

 És precisament en aquests temps de descans quan les persones més sortim a la naturalesa a gaudir d’ella. Sembla que està feta a la nostra mesura: la platja, el bosc  la muntanya i nedar en els rius i gaudir del camp passejant.

També és temps de recollir els fruits que amb la calor han madurat i ens alimenten i delecten amb sabors, vitamines que ens cuiden i protegeixen  la nostra pell en aquest temps de més exposició al sol i de possibles deshidratacions per la calor.

 Escolt i llegesc  bastant de persones que valor, sobre l’hospitalitat.

 I la terra? Duc dies pregant amb el tema de l’hospitalitat de la Terra amb nosaltres ,els humans. Crec que en general donam tan per descomptat que la Terra és de la nostra possessió que per això l’ocupam i explotam segons les nostres necessitats i capritx.

Només últimament, gràcies a persones que m’obren els ulls del cor, vaig percebent que és possible la nostra existència humana sobre el planeta, la nostra presència- des de fa només uns milers d’anys- com un regal.

Estem gràcies a l’acolliment i hospitalitat radical de mare Terra. Tot és regal, res ens pertany.

 Avui hi som, demà uns altres ocuparan els espais que ocupem nosaltres. Un temps. Després, uns altres. Hi som només un temps, en un lloc que ens acull i regala tot.

 Aquí en la Terra, en el planeta que ens acull estam de pas, i durant aquest temps convivim amb tot, tal vegada sense ser plenament conscients d’això.

 I la Terra ens acull; amb tota la seva sàvia complexitat ens fa buit. Ens deixa ser lliures i caminar i nedar i escalar i viure a les nostres amples sobre la seva esquena i en la seva falda. I ens ofereix la seva hospitalitat més genuïna.

Tanta hospitalitat que ens deixa sentir i creure que tot és nostre, i que ho tindrem sempre aquí, tot, per al nostre ús i abús.

 Ens diuen que cuidem de la nostra petjada ecològica, perquè d’ella depèn la salut del planeta. I em fa l’efecte que quan ens parlen així miram una mica per a un altre costat perquè el tema ens supera i tal vegada no sabem per on començar.

 L’hospitalitat del planeta és total, però l’ús que feim d’ella pot ser significatiu per al futur ja immediat de la seva salut.

 Una religiosa recentment, ens va comptar com en els seus anys d’estada a Paraguai havia estat testimoni de com l’abús de l’aigua havia causat que s’assequés el major aqüífer del món. Van desviar la ruta natural de l’aigua de la qual es nodria l’aqüífer per a usar-la en regadius il·legals. Això va causar que es quedés completament sec.

 I també com la gran tala de quilòmetres i quilòmetres de bosc per a sembrar soia o mais, està provocant una tremenda i dolorosa desertització en la zona, a causa de l’eliminació del bosc amb les seves arrels i aiguamolls, amb la seva ombra i els seus nutrients.

 Aquest meravellós conjunt d’arbres entrellaçats en les seves arrels, cuidant els uns dels altres, atreia a germana pluja que penetra tot, com a llet materna, nodrint i facilitant la vida.

 Som el projecte de Déu ens diu Sant Joan en el seu pròleg, Juan 1, 1 *ss. Com podem ferir de mort a la mare que ens dóna la vida, també ella projecte de Déu en contínua evolució?

M’impressiona recordar que la major part del treball de cura i treball de la terra es fa “de genolls” davant la planta o el solc.

 Aquí experimentem en viu i en directe com la terra ens acull, rep el treball de les nostres mans, acull la llavor, col·labora oferint-nos sense condicions la seva vida, i aquesta hospitalitat fa possible que tot segueixi, que la vida continuï; que hi hagi pa en les nostres taules i aigua en les mil maneres en què la usam.

 “De genolls” davant el solc  obert, o davant la planta que ens ofereix el seu fruit; “de genolls” davant la vida de Déu a les nostres mans,  impregnant  tot lo  creat de la seva bondat i intrínseca saviesa.

Si aquesta actitud del cor, “de genolls davant…” estigués present en les persones, tot canviaria.

 La terra m’ofereix la seva hospitalitat radical, des de sempre i sense condicions, i jo persona humana m’inclino i col·laboro amb ella, en una pregária, en una suma de capacitats i talents rebuts que ens permeten oferir aliment i hospitalitat a tots, animals, plantes i humans.

 És en aquest jardí original on el Jardiner es va inclinar davant l’humà i li va insuflar el seu alè

. A tu t’ho demanem, alè, *Ruah de Déu, t’ho demanem “de genolls”, dóna’ns una altra oportunitat, com quan ens la vas donar amb Jesús que ens va obrir solcs i camins nous.

 Quan ell va arribar la terra es va empoderar i ens va regalar l’altre jardí, on va convidar a la nova esposa, encarregada de cuidar de tot i de tots, a girar el cap,  a deixar el solc de la tomba per a mirar el solc de la vida. (Juan 20,16)

 “De genolls”, de la mà de dones, moltes de nosaltres amb marques en els nostres genolls de tant usar-les per a resar, per a sembrar, per a aixecar de enterra  i retornar *dignidades.

 Son aquestes marques en els genolls de tantes dones crucificades per un treball explotador les que mare terra vol acollir en la seva amorosa hospitalitat per a curar-les amb els seus productes i els seus fruits que són el regal de la mare que ens sana i allibera.

 Gràcies mare Terra per la teva radical hospitalitat. Desitjam continuar treballant “de genolls” davant teu i davant les més desfavorides del planeta.

 Magda Bennásar Oliver